El meu pare m'explicava que quan el meu avi feia la casa, anava amb el carro al riu a buscar sorra i grava per fer el ciment. També que anava a pescar anguiles amb un paraigües (suposo que seria per posar-les dins i que no s’escapessin).
Jo el que recordo són les crescudes, quan plovia molt pels pobles de més amunt i es veia des de el pont com venia carregat d'aigua enfurismada, de vegades es desbordava i quan això passava tocaven les campanes de l'església per avisar. Jo recordo la del any 1971, els veïns, com que era per la nit, anaven avisant per les cases, llavors tots corrent anaven a fer un “bagant” que es tapar les portes amb totxos i ciment o posar uns taulons amb unes guies que ja eren a les portes.
Aquell any quasi tots els carrers del Prat varen quedar inundats per l'aigua, recordo que el meu veí es passejava amb piragua pels carrers.
No oblidem que el nostre poble s'ha fet gran gràcies al riu. Les fàbriques de La Seda i la Paperera varen vindre aquí pel riu i per l'aigua del subsòl i més endavant moltes més que han anat venint.
Quan van decidir fer el desviament del riu hi va haver moltes manifestacions en contra, cosa que va durar molts anys, fins que al final el varen desviar. Fins ara tot a anat bé tot i que l'obra va ser molt important, i no han hagut grans tempestes. Ara si mai passa sempre he sentit a dir que l'aigua sempre torna al seu cabdal.
El que més recordo es tota la problemàtica que hi va haver per la desviació del riu.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, va rebre el juny de 1987 el projecte de desviació del tram final del riu Llobregat.
La solució prevista en aquest projecte proposà desviar el riu des del pont de Mercabarna fins la zona de Ca l'Arana, és a dir, es desplaça la desenvocadura uns 25 km. Més al sud-oest i al mateix temps s'augmenta la amplada fins a uns 300 metres. El projecte inclou, a més d'una notable ampliació dels molls de càrrega i descarrega del port, la ubicació d'una terminal ferroviaria, una planta 
incineradora i la depuradora.
Tot això ha fet desapereixer alguns espais naturals del delta com eren la zona de reserva natural parcial de la Ricarda i l'Arana. També perdua de sòl agricola, el qual era considerat com terres d'excel.lent qualitat. I també han desaparegut moltes masies.
S'han destruït zones de vegatació halofitica (jonqueres) i helofílica (canyssars).
Però no tot han sigut desgràcies, amb la depuradora hem pogut banyar-nos a la platja un altre cop, cosa que no podiem fer des de fa molts anys. També s'han fet espais per poder pasejar per tota la llera del riu, que arriven fins a Sant Boi.
El delta del Llobregat, és la tercera zona humida important de Catalunya, punt intermig entre el delta de l'Ebre i els Aiguamolls de l'Empordà.
El delta del Llobregat forma part de l'entorn metropolità de Barcelona i com a tal, es troba sotmés en bona part a una inmensa ocupació industrial i urbana.
Tot això en la actualitat presenta un bon estat ecològic, òptim per aus aquàtiques i per la flora.
Tant de parlar del riu, crec que estaria bé també parlar del naixament del nostre poble. He fullejat algun llibre del nostre escriptor local Jaume Codina i el que més m'ha agradat ha sigut “la gent del fang”, del qual he fet un petit resum que a la següent entrada us explico.
Teresa Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada